Content Preview: rss
259 days ago
Ara, Miquel, torna a ser el temps del fil gruixut i les paraules dures. Escasseja el diner i ja es dabut que els poderosos -planye'ls, Miquel- nomes poden permetre's certes efusions sentimentals amb la butxaca plena. A coll i be dels pobres alternen xurriaca i caramel segons el vent que bufa, però no descavalquen mai. Miquel, recorda-ho: únicament pegant sacsades tots plegats ens els traurem de sobre. Les canyes nomes es tornen llances si hom les empunya amb esperit de lluita. Miquel, aquest llevant fa molt temps que dura, i el terra és xop i se'ns podreix la sola de les sabates. ¿No trobes que ja és hora de treure els peus del fang i espolsar-se el clatell i fer bugada? (Miquel Marti i Pol)
342 days ago
Els que tenim nens petits, estem acostumats a dir “no facis això” “vigila que es trenca”, normalment la contesta es “no passa res”, però al final… patacada! I es que no tot hauria de valer per enlairar un EGO (o molts si son petits) .
351 days ago
Se que a vegades resulta complicat entendre algunes coses de les organitzacions, però els EGOS immensos ajuden a explicar algunes. I després ens lamentarem de que no vam saber gestionar prou bé els temps, les formes...
531 days ago
El curs arriba al seu fi. Els nens sense escola i els pares fent equilibris, combinacions i abusant d’avis i amics per tal de tenir-los “ocupats”. Comencen les vacances escolars...
645 days ago
Estimo la meva filla i m’agraden els diumenges de parc, biblioteca i 7 contes explicats entre el bullici de l’àrea infantil de la biblio de Can Fabra. La meva filla es un trasto, el meu trasto petit, capaç de fer-me riure, i de treure’m de polleguera, de pujar tobogans ella soleta com si fos gran, i acte seguit dir que es petita i que vol un bibe de llet. La meva filla es la petita de P3, que abulta com la que mes, que juga, plora i es baralla com la que mes, que em fa patir i gaudir com la que mes...
