Content Preview: rss
358 days ago
Tot el temps passat al teu costat Tornaran de nou velles consignes Cridarem junts tots plegats Contra l’atur contra l’estat Contra aquells que imposen veritats. I tu somrius Imagina’t la vida, que no siga una utopia Corrents de rius Creixen amb l’alegria Càrrega d’amor Imatges paraules estaran sempre amb nosaltres un pas endavant cap a la nostra llibertat Per comptar: sentim complicitat Creus que tot això acabarà Lluitarem pensant amb el demà Criden contra el vent unint noves tornades s’ escolten melòdies repletes d’esperances
394 days ago
Un poeta japonés digué: és fàcil trencar la branca del cirerer, tornar la branca a l’arbre és impossible. D’acord, d’acord, sona al mòbil Feliu Ventura. Comence a escriure, sense poder continuar. Sols puc dir que s’ha d’incorporar aquesta frase a la vida real.
529 days ago
La terra girant al meu voltant, El teu cos sobre el terra mullat, Mirades tendres que uneixen infants, El camí continua, la senda es fa estreta. Vulgues tu o no, cada pas, ens reafirma En l’horitzó es veu el final, final d’aquest viatge Viatge pel qual ha valgut la pena caminar-hi.
536 days ago
Fa un poc de temps vaig escriure: vacances, malauradament aquest dia ja ha arribat per a tu. Ens has deixat de la pitjor manera que esperàvem, avui quan m’ho han dit no m’ho podia creure, tampoc podia tractar-se d’una broma, ens has deixat en el pitjor dels adéus, ara recorde nits i vesprades que no tornaran, aquell esmorzar després d’anar a tant de bar, no poden tornar, aquella foto menjant meló amb la que tant em vaig riure, que algun dia et tenia que ensenyar i que ara ja és tard, ens obrires les portes tantes vegades com ens les tancares i allò et feia característic, són tantes coses, tants dies, tants anys, tants records, encara no m’ho puc creure, submergit en la tristesa no em faig a la idea, definitivament no em podré fer mai, has decidit deixar-nos, un nus al meu interior, un gest de ràbia i dolor, hòstia perquè ho tenies que fer? Tindràs els teus motius, però de segur que no serien per fer el que has fet. No sé que t’espera, a nosaltres un gran buit, entre llàgrimes ...
563 days ago
En aquest viatge he aprés moltes coses, avui no he escoltat la teua veu, però hi era present, he caminat per aquelles sendes que tu i jo marcarem, aquelles que marcarem tant intensament, esperant un nou endemà, però no he pogut trobar tot allò pel que varem lluitar, quan de sobte la teua veu s’ha tornat ha deixar escoltar, ha sigut aleshores quan tot ha tingut sentit, la teua existència, la meua, la de tots aquells que ens envolten, ningú més que ningú, tots iguals però alhora diferents, sendes que es transformen en camins, camins plens de llum, de felicitat, tot i això buscant un nou endemà.
