Content Preview: rss
483 days ago
Seguim amb s'estil telegrama.... Present: -Feina a Deià. Directora de temps lliure. Escolteta d'estiu. No massa calor. Estres a nes numero 3 (boooo de dur). Ganes d'esser-hi. -Vivenda... en moviment, encara no esta fet del tot es niu. -Cusseta hermosa i un poc polisona. Onyx. -Un infant precios creix dins jo, transmetent-m'he positivitat i dolçor. Cosa que es reflecta,a n'aquets 6 mesos i mig d'embaraç, el meu bon estat i lluentor d'ulls: de ver que això es tota una experiencia que recoman a tota dona. I a tot home que la sabi compartir, per sort tenc un dolcet vora meu que es deleita de veure aquest futur en ple proces, difrutant del present. - No acces a internet. -Molt de moviment i kilometres. -Projectes de feina a casa. - Ganes d'estar amb els meus essers més estimats. gracies per esser-hi i fer-vos notar. Voltros sabeu qui sou... i jo qui sou voltros! Besadetes d'amor i fins en tornar!!! Garcies per ses enhorabones
551 days ago
Present: -Poc temps -Feina intensa, una setmana de curs internacional... amb habitació doble per jo tota sola i banyera hidromassatge. "Theme or Dream" -Internet no al meu abast. -Dos mesos més de curs per enguany, molts de treballs i uns quants examens a fer. Naturopatia -Cussa preciosa de 11 mesos. Onyx -Estimació plena de respecte. Simone. -Panxa de 4 mesos i una setmana. Embaraçada! Futur: -canvi de casa fabulosa -canvi de feina -Internet al meu abast. -Treballs d'estiu. -Cussa preciosa. Onyx -Amor, compartir, ple de respecte. Simone -UN fill o una filla fantàstics. - Sorpresa positiva - Sorpresa positiva petit resum de desiitjos i realitat. Vaig a seguir sa feineta... Seguiré en un futur, llunyà o proper però segur que en un futur! Besades dolces per qui les sabi apreciar
768 days ago
Sortir de nit -versus- dormir com un tronc.......................Estic cansada= dormir com un tronc Sortir de nit -versus- estar a casa caseta casa...............Sortir per que? si no me fa ganes= casa caseta casa Anar de festes -versus- tancament d'ulls instantani..........No aguant= tancament d'ulls instantani Ganes si... en part, tenc ganes de sortir. No de marxa, lo que li deim marxes de divendres i dissabtes. No en tenc ganes. Tenc ganes d'anar a concerts que me facin il.lusio, anar al teatre a veure qualque obra que m'absorbeixi una estona. Les nits no tenc ganes de dedicarles a veure el mateix de sempre, encara que pugui sonar malament (no ho dic amb ànim d'ofedre res ni a ningu), ni sentir musica que no em diu res (renou, per a mi, molts de pics), ni tenir fum fins a la minima cel.lula del meu cos. Quan en tenc ganes? un pic cada qui sap quan... un dia de sortir i desfogarse.... Ballar com si estas posseida. Ara necesit desfogarme igual que fa anys. ...
787 days ago
Avui tenc deu minuts més que de costum davant l'ordenador! Dir que estic viva. A sa Roqueta que comença a fer de tant en tant olor de terra banyada i herba tendre... (ses males herbes creixen, sempre hi son) El jardí comença a ser jardí, és agrait. Es roser no atura de treure roses i ulls que en preparen de noves, no li he llevat s'ull enamorat de sobre. Sa passionaria que ja me preocupava de enfora, m'esperava groga. Amb aigua plena d'atenció, llum de lluna vella, i una poda sensible ha tret fulles groses per agafar el sol. Transplants, esqueixos, sembrar bulbs... narcissos, tulipans, anemones, i més colors i més olors... ummmm Tirar fems i fems... tirar passat, regalar passat. Quin mal tirar els records, quina alegria a l'anima, despres de possar un poc d'aloe a sa ferida, saber que la pell nova sera nomes de present! I pocs, i bons records de s'infancia. Canviar els llençols... qui sap qui hi va dormir. Rentar-ho tot, ...
905 days ago
Acabat d'aixecar el vol, carrregada com una mula... Però ho he aconseguit, he aixecat el vol de nou. Ahir horabaixa, despres d'un dinar amb els nostres amics de la vila de Castelo de Vide. Tres Dona Victoria, Roberta i Marino. Com uns pares i sa padrina. Dinar elegant. Un dinar carregat de vi, anys acumulats i consellls derroxats. Jo.... escoltava amb els ulls i les orelles. El cor em bategava fort. En Simone, es meu cor i jo sabiem que haviem de frissar. Començavem es dinar de despedida amb es nostres amics a les 13.55. Sortiem des poble a les 15.00. Emocionats, omplint es cotxe des que ha fet de "pare" durant un temps, i corrent cap a Portalegre. Allà agafavem un "autocarro" fins a Evora. Aquella hora i mitja de bus, i s'altre mitja de cotxe era la meva despedida solitaria del que fa molt que dessitjava despedir. Se'm plantejaven un merder de preguntes... un altre merder de respostes. Pensava... com així això així? ...
